Doña Pura y los camaradas de abril és la sisena novel·la de l’escriptor capverdià Germano Almeida, i una de les poques que ha estat traduïda al Castellà. Considerat un dels més importants escriptors de l’Àfrica d’expressió portuguesa, Almeida es distingeix per l’ús de l’humor en les seves novel·les aprofitant tots els seus registres, des de la ironia fins al sarcasme, per fer una dura crítica social.
Almeida és advocat de professió i és considera a si mateix un escriptor amateur. Va començar a escriure a finals de la dècada de 1980 i ja ha publicat una bona quantitat de novel·les i reculls de relats. Entre les seves novel·les destaquen El testamento del señor Napomuceno da Silva Araujo (1989), i Mar da Lanjinha (2004). Membre de la generació que va viure la independència del seu país, la seva obra ha estat molt crítica amb el règim de partit únic que s'imposà llavors.
També és una de les persones amb més inquietuds culturals de l'arxipèlag, el que la dut a fundar l'editorial Ilheu i la revista literària Ponto & vírgula. També col·labora habitualment amb la premsa, tant de Cap Verd com de Portugal.
A Doña Pura y los camaradas de abril, publicada originalment l'any 1999, Germano Almeida ens mostra la seva particular visió de la Revolució dels Clavells de Portugal. El protagonista és un estudiant capverdià, que el dia abans de la revolució perd tots els diners de la seva beca jugant. A través dels seus ulls i de les aventures que corren ell i els seus amics, tant capverdians com portuguesos (entre els que destaca la mestressa de la seva pensió, la Doña Pura del títol), veurem com es desenvolupa la revolució, i com va afectar a la gent de les colònies portugueses en el seu afany de llibertat. Tot narrat amb el típic sentit de l'humor d'aquest autor.
Tot i ser un país tan proper, no hi ha massa informació de qualitat a la xarxa, ja sigui en català o castellà, sobre la revolució dels clavells, fet més sorprenent encara si tenim en compte que fou un fet històric que tingué molta influència en la nostra pròpia transició.
 |
| Soldats portuguesos amb clavells als fusells el 25 d'abril de 1974 |
La revista catalana de divulgació històrica Sapiens, va dedicar un especial sobre la Revolucio dels Clavells en el seu número 105 de juliol de 2011. És un reportatge curt, però molt ben documentat, i inclou una extensa entrevista amb el coronel Otelo Saraiva de Carvalho, una de les figures més destacades de la revolució i membre de la direcció del MFA (Moviment de les Forces Armades), el grup de tinents i capitans que van dur a terme el cop d'estat del 25 d'abril de 1974.
Un article interessat és aquest, firmat pel periodista Diego Carcedo, que fou corresponsal de televisió espanyola a Lisboa als anys 70 del segle XX, en el núm. 182, del 11 d'abril de 1999 de "La revista" del diari El Mundo .
Més esbiaixat ideològicament, però tot i així interessant per la visió des de l'esquerra i les classes populars que aporta, hi ha el llibre Portugal: la Revolución de los Claveles, de l'autor espanyol Jordi Rosich. El podeu consultar en un arxiu en pdf. La seva descarrega es gratuïta des de la pàgina de l'editorial, la Fundación Federico Engels, dedicada a editar escrits i obres clàssiques del marxisme, i relacionada amb els mitjans trotskistes espanyols.
Finalment podeu consultar aquest breu article de la web Suite101 sobre La Revolucion de los Claveles. Es tracta d'una web que treballa el coneixement col·laboratiu, com wikipedia, però que encarrega els articles a experts en cada tema.
No hi ha masses documentals sobre la revolució dels clavells ja sigui en català o en castellà, però hi ha dos que us poden donar alguna informació. El primer és el sisè capítol de la sèrie documental La raya quebrada, emesa per TVE l'any 2005, que tracta de les relacions històriques entre Espanya i Portugal. El sisè capítol es titola La armonia ibérica i tracta del període comprés entre la fi de la segona guerra mundial i la incorporació d'ambdós països a la llavors Comunitat Econòmica Europea l'any 1985. El capítol dura una mitja hora, i bona part del darrer quart està dedicat a la revolució dels clavells i la seva influència a la transició espanyola.
Aquest altre pertany al programa Para todos la 2, també de TVE. És un debat sobre la revolució dels clavells amb un petit reportatge previ. És interessant perquè hi participen Diego Carcedo, que fou corresponsal de TVE a Lisboa, i Josep Sànchez Cervelló, historiador català especialitzat en la revolució dels clavells. Ha estat impossible d'incrustar el video al bloc, així que us deixo l'enllaç perquè el pugueu mirar.
Para todos la 2. La Revolucion de los Claveles
Una bona manera de saber que va passar realment en les tenses hores del dia 25 d'abril és veure l'excel·lent pel·lícula Capitanes de abril dirigida per l'actriu portuguesa Maria de Medeiros. Us deixo l'enllaç als DVD's que tenim al Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
 |
| Germano Almeida |
Pràcticament l'únic que hi ha és aquesta breu biografia de Germano Almeida a la web de "Casa Africa" de Las Palmas
La resta d'informació són algunes entrevistes a la premsa, com aquesta del diari cubà Rebelion del 18 de juliol de 2006, o aquesta a la pàgina web de l'editorial navarresa Txalaparta que ha publicat dues novel·les d'Almeida, una d'elles en basc.
També podeu consultar la breu Ressenya de Doña Pura y los camaradas de abril que va publicar el diari La Vanguardia el dia 24 de març de 2011
L'únic vídeo en castellà o català d'Almeida que hi ha a la xarxa, és aquesta breu entrevista subtitulada arrel de la seva vísita a la Casa Africa de Las Palmas
Per acabar, us deixo un podcast amb la cançó que va iniciar la revolució i s'ha convertit en el seu simbol, Grândola, vila morena de José Afonso. Segur que us ajuda a ambientar-vos.
I com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem elaborat sobre la novel·la
Bona tarda,
ResponEliminaLa vostra proposta m'està agradant molt. He trobat un agradable equilibri entre la ficció (o pot ser no tant) que és mou amb agilitat i em recorda la literatura de costums, i la part històrica que trobo molt exacta i precisa amb tota l documentació que ens heu preparat.
Son interessants les reflexions que es fa el prota respecte el comportament de la gent els dies de la revolució, com jutjaven fàcil i alegrement els col·laboradors de la PIDE, la sobèrbia estalinista, estc.
Encara em falta per acabarla però la estic gaudint molt. Ja en parlarem. Joan.
Gràcies pel teu comentari, Joan. "Doña Pura" és una novel·la històrica diferent, tens raó, però parteix de l'avantatge que l'autor narra uns fets dels que fou testimoni, de manera que ens pot mostrar el que se'n diu la intrahistòria, com la gent vivia i percebia aquells fets que estaven passant davant dels seus nassos. Crec que això és el que fa tant viva la novel·la
Elimina