Victus: Barcelona, 1714 d'Albert Sánchez Piñol

Llegida el 17 de setembre de 2013

Victus: Barcelona, 1714, és la tercera novel·la de l'escriptor barceloní, Albert Sánchez Piñol, publicada l'any 2012. Després de l'èxit que suposà La pell freda (2002), i de Pandora al Congo (2005), dues obres que es poden emmarcar en el genera fantàstic, Sánchez Piñol prova per primer cop la novel·la històrica. És també la seva primera novel·la escrita en castellà. A banda de novel·les també  ha escrit dos relats de contes, Les edats d'or (2001) i Tretze tristos tràngols (2008), així com l'assaig Pallassos i monstres (2000), biografia de vuit dictadors africans.

Victus ens explica la resistència del poble català durant el setge de Barcelona de juliol de 1713 a setembre de 1714, així com l'assalt final a la ciutat el dia onze d'aquell mes. També ens explica com s'havia desenvolupat prèviament la guerra de successió espanyola, de la qual el setge en fou l'últim episodi.

Per aconseguir-ho Sánchez Piñol recorre a la figura de Martí Zuviria, un oficial austriacista català que sobrevisqué al setge i del que la manca de dades històriques comprovades permet molta llibertat creativa a l'autor. A la novel·la Zuviria és un jove català que esdevindrà el darrer deixeble del marqués de Vauban, el millor enginyer militar del segle XVII i l'inventor de les més avançades tècniques de fortificació i expurg de ciutats de l'època. La primera part de la novel·la ens narrà l'educació de Zuviria a Bazoches, el castell de Vauban i com aprèn els secrets de l'enginyeria militar per entrar a formar part d'una de les elits més cotitzades i ben pagades d'Europa.

Albert Sánchez Piñol
Font. TV3

Després de la mort de Vauban, Zuviria torna a Espanya, i a partir d'aquí Sánchez Piñol aprofita la seva condició d'enginyer militar per fer-lo treballar alternativament per ambdós bàndol, i mostrar-nos així els principals esdeveniments de la guerra a la península. Finalment Zuviria entrarà al servei del general Villaroel, i quan a ell el nomenin comandant de la plaça de Barcelona, s'haurà d'encarregar de dirigir la fortificació de la ciutat durant el setge. Testimoni de les terribles privacions que aquest durà al poble de Barcelona, i de la seva ferma decisió de resistir, Zuviria lluitarà fins al final, però tot i ser ferit, serà un dels pocs oficials austriacistes que podrà fugir a l'exili.

Si en d'altres ocasions ens podem queixar de manca d'informació, en el cas de la novel·la i el fet històric que ens ocupa, el problema és l'excés d'informació. D'entrada podeu consultar la pàgina de wikipedia sobre la guerra de successió. És un article extens, que pot fer-se pesat, però està molt ben documentat i és una bona introducció a tot el període històric.

Més concret sobre la guerra a Catalunya tenim el Museu virtual de la Guerra de Successió, un magnífic i extens recull de recursos sobre la guerra fet per DIDPATRI, el grup de recerca en Didàctica del Patrimoni, Museografia comprensiva i Noves tecnologies de la Universitat de Barcelona. S'inclouen mapes, resums històrics, documents i d'altres. Un dels més interessants és aquest mapa realitzat amb google maps on es poden localitzar els principals punts del setge de Barcelona i de la batalla de l'onze de setembre.

Com sempre m'agrada complementar els recursos amb textos de l'època. Aquí us deixo la declaració de guerra de la Diputació del General el juliol de 1713, i el discurs del diputat Manuel Ferrer i Sitges instant a aquesta declaració. Va ser un discurs decisiu per decantar les deliberacions a favor de la guerra, i se'l cita en la novel·la.

També us deixo aquest mapa de la batalla. És el mateix mapa de l'època que acompanya el llibre, però amb unes explicacions i infografies que el fan més comprensible. El va realitzar el diari La Vanguardia

Font: La Vanguardia (via Bibarnabloc)

No hi ha massa vídeos interessants sobre la guerra de successió o l'onze de setembre, però n'he trobat dos que poden ser un complement interessant. el primer és el capítol La nueva españa de Felipe V de la sèrie de la segona cadena de la televisió espanyola Memoria de España. El capítol es va emetre el 31 de juliol de 2012, i en els primers vint minuts (en te cinquanta), tracta el tema de la Guerra de Successió i les mesures de repressió que impulsà Felip V després de la seva victòria, com els decrets de Nova Planta. Es una interessant visió castellana de la història.

L'altre és una reportatge del programa de TV3 Sense ficció anomenat 1711. El setge de Cardona. És interessant perquè és una reconstrucció historiada del setge que patí el castell de Cardona l'any 1711, i ens mostra d'una manera molt gràfica com eren els combats, les tàctiques, les armes i els soldats de la Guerra de Successió, concretament en el cas d'un setge. Ja que no tenim res semblant per Barcelona, ens podem fer una idea amb aquest reportatge de com era llavors una batalla.



Amb l'escriptor tenim un problema semblant. En ser un escriptor català contemporani, la informació que hi ha sobre ell és enorme. Afortunadament la editorial que publica Sànchez Piñol, Edicions La Campana, ha creat una pàgina web sobre el llibre de molta qualitat anomenada victus 1714, que inclou informació sobre l'autor, entrevistes amb ell, ressenyes a la premsa, notícies sobre el llibre i, com a curiositat, un recull de vídeos amb música de l'època.

Com sempre val més una imatge que mil paraules, i si són de l'autor millor encara, us deixo un parell de vídeos de Sánchez Piñol parlant del llibre. El primer correspon al programa de TV3 Via llibre emès el 23 d'octubre del 2012.




L'altra és una entrevista en castellà al programa Pàgina 2 de la segona cadena de TVE, emès el 21d'octubre de 2012.

Página 2 - Entrevista: Albert Sánchez Piñol

• Página 2 - Entrevista: Albert Sánchez Piñol

I també podeu consultar la guia de lectura que elaborem per a cada novel·la que llegim.

Finalment, us oferim la possibilitat de fer-li preguntes a l'autor a través de les "Entrevistes virtuals" des de l'1 fins el 24 d'octubre de les quals l'autor respondrà el dilluns 27 d'octubre a les 9 h mitjançant el següent enllaç.