Palmeras en la nieve és la primera novel·la de la filologa i traductora aragonesa Luz Gabás, que des de l'any 2011 també es alcaldessa de Benasc, la vall pirinenca de la que és originari el seu pare. Fa uns anys va tenir la idea de reflectir en una novel·la part de la història de la seva família: l'emigració de gent del Pirineu aragonès a la colònia espanyola de Guinea Equatorial. El pare i l'avi de Luz Gabás van treballar ambdós a la finca de cacau Sampaka, a l'illa de Bioko (anomenada Fernando Poo en temps colonials), fet que va ser una de les fonts d'inspiració principals de la novel·la. Publicada al febrer de 2012, ha estat un dels èxits editorials de l'any, i ha consolidat el que ja s'anomena el boom del best-seller colonial, subgenere que arrenca amb les novel·les El tiempo entre costuras i Misión olvido de l'escriptora Maria Dueñas.
Palmeras en la nieve explica la història de dos germans, Kilian i Jacobo, nascuts a la vall pirinenca de Pasolobino, nom literari darrera del que s'amaga la vall de Cerler, que als anys 50 del segle XX decideixen seguir els passos del seu pare i anar a treballar a les finca de cacau Sampaka a l'illa de Fernando Poo. Molts anys després Clarence, la filla de Jacobo, descobrirà unes cartes misterioses enviades des de Guinea Equatorial. Decidia a descobrir el que s'amaga darrera, Clarence anirà a Bioko i acabarà destapant un secret familiar llargament guardat.
Una de les gran virtuts de Palmeras en la nieve és que reflecteix amb molta exactitud la vida a la colònia en els darrers anys de la seva existència. Veurem les diferències socials entre blancs i negres, els diferents treballs que els dos grups havien de fer, i com de tirants eren les seves relacions. Els blancs eren els dominants, fins hi tot en les relacions sexuals, i aquest és un dels elements clau en la novel·la.
Luz Gabás |
Encara que sigui de tipus acadèmic, és interessant llegir aquest article de l'historiador i antropòleg Gustau Nerín, un dels pocs científics espanyols que ha treballat la Guinea espanyola colonial. El seu títol és Mito franquista y realidad de la colonización de la Guinea española
Del mateix autor podeu llegir part del seu llibre Guinea Equatorial, història en blanc i negre a google books, la pàgina web de google de venda de llibres electrònics. A google books és poden veure part dels llibres de manera gratuïta. El llibre és un estudi de les relacions sexuals i sentimentals entre blancs i negres a Guinea Equatorial, un dels temes principals de la Palmeras en la nieve.
Una de les millors fonts sobre la ex-colònia espanyola és el documental "Guinea, el sueño colonial". Es va fer pel programa crónicas de televisió espanyola, i es va emetre l'any 2010. Inclou interessants imatges de la colònia filmades als anys 40 i 50, i entrevistes amb antics colons espanyols.
Sobre l'autora tampoc hi ha molta informació ja que és una escriptora novell. No obstant, hi ha diverses entrevistes que es poden consultar a internet. Us deixo dues que m'han semblat interessants i no són massa llargues. La primera és va publicar a la secció cultural del diari ABC el 16 de febrer de 2012. L'altra al bloc especialitzat en novel·la històrica La historia en mis libros el 17 de març de 2012.
També podeu veure aquesta entrevista amb Luz Gabás feta al programa "Cosas de aquí" de Huesca Televisión al febrer de 2012. S'hi pot veure el booktrailer que va fer l'editorial per promocionar la novel·la.
Precisament Palmeras en la nieve s'ha beneficiat de totes les millores que les noves tecnologies han aportat a la promoció dels llibres. A la pàgina de Palmeras en la nieve dins la web de l'editorial Planeta podem trobar des del boktrailer fins a un capítol sencer del llibre que es pot llegir de manera gratuïta. També hi ha l'enllaç a la pàgina de facebook que ha obert l'escriptora sobre el llibre i on es pot contactar amb ella. Igualment podem veure fotografies de les plantacions de Guinea Equatorial, com aquesta de l'entrada de les palmeres de la finca Sampaka
Entrada a la finca Sampaka. Anys 40 |
I com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem elaborat sobre la novel·la.
He fet un comentari, però sembla que s'ha perdut, deia que hem aprés una mica de la història d'Espanya, que la novela va d'amor, intriga i història, 1/3 de cada,em preguntava pq les illes Canàries no van patir el mateix procés d'independència i comparava l'aventura am "Set cases a França" que vam comentar anys enrera al llibreforum. Ens veiem aviat, salut.
ResponEliminaJoan, moltes gràcies pel teu comentari. És una pena que s'hagi perdut el teu comentari original, perquè la comparació amb les illes canàries és molt interessant, i és un tema que podem treure el dia de la tertúlia. Igualment les semblances i diferències amb altres novel·les colonials com "Set cases a França". Em parlem el dia 12.
ResponEliminaDoncs, sí, en parlarem el dia 12 i ja em direu com ha anat la trobada amb en Sànchez Piñol (Pinyol?)el dia 7-02, si ha explicat secrets, claus de lectura i sobre tot, com ho hem de fer per evitar unaltra Victus en el proper futur. Salut!
EliminaMoltes Gràcies pel teu comentari, Joan. Ens veiem el dia 12 i t'explicarem tot el que hagi dit el Sànchez Piñol. Segur que serà molt interessant. La novel·la m'ha semblat extraordinària i, afortunadament, tindrem ocasió de comentar-la en el club de lectura.
ResponElimina