Violetas de marzo es la primera novel·la de la sèrie protagonitzada pel detectiu berlinès Bernie Gunther. El seu autor, l'escriptor escocès Philip Kerr, la va publicar l'any 1989. A continuació va escriure dues més, publicades el 1990 i el 1991, que constitueixen la trilogia anomenada Berlin noir. Kerr va recuperar el personatge l'any 2006 amb un nova novel·la. Des de llavors n'ha escrit tres més.Bernie Gunther és un exinspector de la kripo, la policia criminal alemanya, que va decidir deixar el cos el 1933 quan els nazis van pujar al poder. Fart de les purgues ideològiques que duien a terme, es va establir com a detectiu privat. Gunther es un detectiu privat de novel·la negre "de llibre". D'altres personatges li retreuen si la seva semblança amb els seus homònims de ficció es real o només un posat.
Gunther és dur, irònic, sarcàstic a vegades, i amb un humor negre terrible. Antic soldat a la primera guerra mundial, odia els nazis i les "violetes de març", les persones que s'han afiliat al partit després de la seva pujada al poder. Però també odia amb la mateixa força els socialistes i els comunistes. Es un incrèdul que només intenta sobreviure. En el Berlín que està a punt d'hostatjar el jocs olímpics del 1936, el seu negoci principal consisteix en trobar persones desaparegudes, la major part de les quals son jueus. Llavors un ric industrial el contracte per investigar l'assassinat de la seva filla. El que no sap Gunther és que això el portarà a entrar en contacte amb el pitjor del món criminal de Berlín, i amb els elements més perillosos del tercer reich. La seva pròpia vida correra perill. A partir d'aquesta peripècia policíaca, Kerr ens ofereix un retrat viu i alhora inquietant de la vida al Berlín dels anys 30.
A Violetas de marzo destaca la informació que ens dona l'autor sobre els primers moments de l'aparell repressiu nazi, especialment de la Gestapo, la policia política secreta. És un tema del que es pot trobar molta informació a Internet en qualsevol idioma.
Entre els més accessibles teniu l'article sobre la Gestapo de la wikipedia.
També podeu consultar l'entrada sobre la Gestapo del portal Artehistoria, el portal de difusió de la llengua espanyol, l'art i la Història de la Junta de Castella i Lleó.
 |
| Imatge del camp de concentració de Dachau |
Part 1
Part 2
Part 3
Part 4
També te un paper destacat a la novel·la el camp de concentració de Dachau, el primer que van obrir els nazis, i que serví de model per tots els altres. Podeu consultar l'article sobre el camp a la wikipedia, i també la seva fitxa a l'Enciclopèdia de l'Holocaust mantinguda pel Museu de l'Holocaust dels Estats Units, amb seu a Washington.
En canvi, no hi ha massa informació sobre Philip Kerr en Castellà. La seva pàgina web oficial només està en anglès. Hi ha diverses webs de fans de força qualitat, però també estan en anglès.
 |
| Philip Kerr fotografiat davant de la porta de Brandenburg a Berlín |
La revista Que leer, va publicar una entrevista amb Kerr el 19 d'octubre de 2009. El suplement cultural del diari ABC, va publicar-ne una altra el 24 d'octubre del 2009.
Sobre la Violetas de marzo en concret podeu consultar l'article que li dedica lecturalia, la xarxa social de literatura i comunitat de lectors. És molt interessant la guia de lectura que van elaborar els companys del club de lectura "El grito" de la biblioteca provincial d'Albacete quan la van llegir l'any 2009.
Per conèixer una mica millor al nostre autor, podeu veure el video d'aquesta conferència que va donar Philip Kerr a la Universitat Internacional Menendez Pelayo a Santander, el 19 de juny de 2012. Es fa una mica llarga perquè no hi havia traducció simultània, i cada pregunta i resposta havien de ser traduïdes pel traductor, però sempre és interessant sentir parlar l'autor de la novel·la.
I com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem elaborat nosaltres.
Buenas a todos,
ResponEliminaEl libro es un clasico del genero de la novela negra. El protagonista con sus frases lapidarias me recuerda muchísimo al personaje de Rick en la película Casablanca. Creo que el autor de la novela se ha inspirado bastante en el personaje. Me encantan los detalles que puedes ir descubriendo en la novela sobre los nazis y sus persecuciones a los judios, se pueden encontrar detalles que la historia ha ido dejando a un lado. Seguiré acompañando a Bernie, a ver hacia donde me lleva...
Alí, muchas gracias por tu comentario. Estoy completamente de acuerdo con tu opinión sobre Bernie. Es el típico detective de novela negra, y algunas de sus frases son absolutamente geniales. De lo mejor del libro. Aunque una de las pocas críticas que personalmente le hago al libro, es que Bernie llega a ser demasiado "típico". A veces parece más un modelo que el autor está imitando que una creación original.
ResponEliminaSaludos,
ResponEliminaPodría decirse que el prota no es más chulo pq no entrena, pero cae simpático desde el principio, a mí también me ha recordado a los detectives clásicos a mericanos que hemos visto en películas en blanco y negro. Un pelín forzadas las comparaciones coloquiales que hacen los personajes (todos) de vez en cuando, pero se acepta el guiño. Se esfuerza mucho el autos en que aparezcan marcas alemanas de cualquier cosa, desde coches a detergentes, quizás es para sorprendernos de que ya existían hace muchos años. También describe un Berlín cuyas afueras quizás sean el centro de la ciudad actual. Ver la trastienda de la dictadura me recuerda a lo que sostenía Pereira, solo que mucho más descarnado, casi pornográfico en el caso que nos ocupa. Es una novela sólida y amena, veremos el final si está a la altura.
Hasta pronto
Joan, muchas gracias por tu comentario. Parece que todos estamos de acuerdo en lo clásico que resulta el personaje de Bernie, y en que el autor fuerza algunas situaciones. Aun así es una novela que se deja leer bien y engancha. Uno de sus grandes aciertos, como bien señalas tu, es ver el régimen nazi desde la perspectiva de la novela negra, lo que añade un interesante y sórdido matiz a muchas de las cosas que ya sabíamos.
ResponElimina