Minimalario recomanat per en Jaume

Troba el llibre a la biblioteca

Qui sóc?

Em dic Jaume Centelles, mestre de l'Escola Sant Josep el Pi de l'Hospitalet de Llobregat. He col·laborat molt en el món de la lectura des de l'escola, actualment ho faig també amb l'editorial Cruïlla i amb la revista Mi Biblioteca, on faig una col·laboració trimestral. 

Què recomano?

Recomano el llibre de Pinto & Chinto Minimalario.

Per què?

Perquè és un llibre divertidíssim ideal per enganxar als nens a la lectura. Són històries sobre animals, que totes comencen igual: "Esta era una pulga...", "Este era un elefante..." i que pots anar llegint desordenadament. Les històries, algunes curtes, d'altres més llargues, juguen amb l'absurd i l'exageració... per això rius molt. A més, estan escrites per Pinto & Chinto, una parella d'humoristes gràfics gallecs que són un referent.

A qui li pot interessar?
Als nens de cinquè de primària... tot i que a partir de 4t de primària ja poden llegir-lo.

Quan me l'he llegit?

Fa temps! A més, és un dels llibres clàssics de La Lliga dels Llibres de l'Hospitalet de Llobregat des de fa 4 o 5 anys.

Com el vaig conèixer?

Per l'editorial Kalandraka, que és una garantia. Fan una selecció del que publiquen molt acurada i el resultat sempre és excel·lent.

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?

Tinc pendents diferents llibres infantils que formaran part de la propera edició de La Lliga dels Llibres, n'hi ha un preciós que arrasarà... però no et puc avançar el títol! Només dir que és una història molt ben explicada, farcida d'imatges poètiques sobre la Guerra Civil.

En Jordi et recomana Curso de autodefensa intelectual

Troba el llibre a la biblioteca

Qui sóc?
Em dic Jordi Daviu i sóc un buscador inquiet amb molta curiositat i ganes d'aprendre per poder transmetre tot allò que he après.

Què recomano?

Recomano el llibre de Norman Baillargeon Curso de autodefensa intelectual.

Per què?

Perquè el vaig veure en una llibreria i em va cridar molt l'atenció. És un llibre molt útil per a qui vulgui estar informat i pensar críticament, entendre les notícies, valorar estadístiques i argumentacions o descobrir arguments falsos. Recomano especialment el capítol V sobre els mitjans de comunicació, ja que t'explica com es crea una notícia, com es determina què és i què no és notícia. 

A qui li pot interessar?
A totes aquelles persones que vulguin estar informades i saber valorar críticament la informació que reben. És un llibre de lectura fàcil i no lineal, és a dir, pots anar llegint capítols sense seguir l'ordre en què estan escrits. Tot i això, la seva lectura en alguns capítols requereix un esforç i dedicació.

Quan me l'he llegit?

Fa temps, però l'he regalat dues vegades i el vaig recomanar a la biblioteca.

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?

Tinc pendent de llegir Guía para hombres en marcha de Alfonso Colodrón. Un llibre de gènere masculí que parla de sentiments i emocions, de com ens sentim, de què ens passa.

La Maria recomana la pel·lícula La gran familia

Troba la pel·lícula a la biblioteca

Qui sóc?
Sóc la Maria Gràcia, hospitalenca de naixement, nascuda a l'any 1923. Vinc molt sovint a la biblioteca i hi vinc amb una idea clara de què vull endur-me en préstec, tot i que també m'agrada molt llegir i mirar què hi ha a la biblioteca. També faig molts encàrrecs que vinc a recollir.

Què recomano?

Recomano la pel·lícula del director Fernando Palacios La gran família de l'any 1962.

Per què?

Perquè em recorda a la meva infància i perquè és una pel·lícula on hi ha humanitat, tristesa, alegria... i es veu l'essència del que passa en una família nombrosa. 

A qui li pot interessar?
A tothom, a petits i a grans. Als grans perquè ens permet recordar aquella època i als petits perquè els agradarà veure com era la família abans, com s'organitzaven sent molts a casa i com ho feien per poder cobrir totes les seves necessitats. 

Per què la vaig agafar en préstec? 

Perquè la vaig veure fa anys i ara volia recordar com es vivia abans. És una gran història i els actors treballen molt bé.

Quin serà el meu proper préstec?

Vario molt el què agafo: premsa, revistes, pel·lícules i llibres infantils que m'expliquin algun fet històric o em facin pensar. M'agrada molt també la revista El Tatano perquè té passatemps molt interessants. 

Al morir Don Quijote, recomanat pel Paco

Troba'l a la teva biblioteca

Qui sóc?
Em dic Paco Arias (madrileny de naixement i hospitalenc d’adopció), sóc un aficionat a la bona lectura (aquella que es practica al teu racó favorit, amb el silenci de la solitud i la tranquil·litat de saber que res t’interromprà  en les següents hores) i em produeix un plaer enorme llegir aquelles obres que són capaces de mostrar-nos les grandeses i misèries humanes.

Què recomano?

Recomano el llibre d'Andrés Trapiello Al morir don Quijote.

Per què?

Perquè aquest any es celebra el 400è aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, i el llibre és un homenatge que fa l'autor al món del Quixot.

A qui li pot interessar?
Li pot interessar a tots aquells que ja hagin llegit El Quixot i tinguin la curiositat de saber què els hi va passar a la resta de personatges després de la mort del Quixot, segons la imaginació de Trapiello.

Quan me l'he llegit?
El vaig llegir fa uns anys i recordo que vaig gaudir molt amb la seva lectura.

Per què el vaig agafar en préstec? 

Perquè és un autor que m'interessa molt, tot i que m'interessa més com a poeta i com a escriptor de dietaris (els seus famosos Salón de pasos perdidos).

Conec a l'autor?

Sí. He llegit també les novel·les Los amigos del crimen perfecto, Noche y día; la seva biografia sobre Cervantes; la seva obra poètica i algun dels volums dels seus diaris. 

Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
Tinc pendent de llegir varis: les novel·les exemplars de Cervantes; els assajos de Montaigne; però em falta temps per poder llegir-les amb la calma que es mereixen. Potser aquest estiu trobo el moment. I també m’agradaria rellegir El Quixot.

L'Emi recomana El Viatge fantàstic de Dalí

L'Emi a la Sala Infantil de la Biblioteca

Qui sóc?
Sóc l'Emi Martínez, veïna de Bellvitge. Vinc sovint a la Biblioteca perquè m'agrada molt llegir. 

Què recomano?
El llibre El Viatge fantàstic de Dalí, de Carlos Esteve González.

Per què?

Recomano la seva lectura en primer lloc per les seves il·lustracions i en segon lloc perquè està explicada de tal manera que m'ha ajudat a conèixer la història del pintor i aprendre a valorar els seus quadres.

Per què el vaig agafar en préstec? 
Fa temps vaig agafar en préstec aquest llibre perquè necessitava informació sobre Dalí. Ara, l'he tornat a agafar perquè els hi vull ensenyar als meus fills, la meva filla està fent Batxillerat artístic, i perquè tenim pensat anar a visitar el Museu Dalí a Figueres properament i el llibre està molt ben explicat.

A qui li pot interessar?
El llibre, tot i que és per al públic infantil, pot interessar tant a nens com a adults, ja que a mi m'ha fet descobrir el caràcter i l'obra de Dalí.

Renovem el blog!!! Ara, tu hi tens la paraula!!

Al nou blog de la Biblioteca Bellvitge tu seràs el protagonista!

Per això, volem que vinguis i ens recomanis qualsevol document que tinguem: un llibre, un còmic, una revista, un DVD, un CD... o bé, un espai, una sala, una col·lecció o tot allò que t'agradi de la biblioteca. Vine, fes la teva recomanació i comparteix-la!

T'hi esperem!

Poesia social al carrer

Aquest dissabte, 16 d'abril, d’11:30 a 14h, a la Plaça de la Cultura, davant la Biblioteca Bellvitge, tindrà lloc el recital Poesia social, organitzat amb la col·laboració del Racó poètic de l’Hospitalet. 

“La nostra poesia és social i existencial. També política. Dissentim. No ens agrada el que veiem i no volem romandre en silenci. Tenim la paraula per dir-ho i la ràbia per expressar-ho.Al centre del barri de Bellvitge, dignificat per la lluita d'obrers i veïns, al costat de l'únic temple que els poetes venerem, la Biblioteca pública.”

La loca de la casa de Rosa Montero

Data de la tertúlia, dimarts 24 de novembre.

A partir d’una cita de Santa Teresa de Jesús, que va escriure que “La imaginació és la boja de la casa”, la periodista i escriptora Rosa Montero signa aquest llibre que és una barreja entre novel·la, assaig i autobiografia. L’autora de llibres tan coneguts com Te trataré como una reina, Bella y oscura o El corazón del Tártaro, en 19 capítols que són petites històries, narra fragments de la seva pròpia vida amb literatura i vides alienes. La loca de la casa és un llibre que ens permet descobrir que, per exemple, el gran Goethe adulava als poderosos fins a extrems ridículs, que Tolstoi era un energumen o que la pròpia Montero, amb vint anys, tenir un surrealista i divertit romanç amb un conegut actor de Hollywood. Els temes del llibre, entre d'altres qüestions, dónen una visió dels reptes més importants que ha d'afrontar un escriptor al llarg de la seva carrera. De La loca de la casa El Mundo ha dit que l'escriptora "ens regala, amb la seva ardent defensa i intuïtiva exploració de la memòria fermentada com a imaginació feta paraula, el seu millor llibre, de radical modernitat literària per la seva superació dels gèneres en el seu mestissatge d'autobiografia real i imaginària i assaig construïts amb tècniques de novel·lar i, per tantes qualitats que enriqueixen el seu compendi de vida i literatura".
L'autora, és filla d'un banderillero i d'una mestressa de casa, va estudiar periodisme i psicologia. Va col·laborar amb grups de teatre independent, alhora que començava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Pueblo, etcètera.)

Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País, en el qual va ser redactora cap del suplement dominical durant 1980-1981.
El primer llibre de ficció, la novel·la Crónica del desamor, va aparèixer en 1979. En els anys posteriors ha publicat una dotzena d'elles, a més de relats i obres dirigides als nens. La hija del caníbal (1997) va ser portada al cinema amb el mateix nom pel mexicà Antonio Serrano.
La seva obra, tant de periodista com de narradora, ha merescut premis importants, nacionals i estrangers. Ha estat traduïda a una vintena d'idiomes.
Entre els seus llibres es troben Te trataré como una reina (1983), Bella y oscura (1993) y El corazón del tártaro (2001).

Hombres sin mujeres de Haruki Murakami

Data de la tertúlia, dimarts 27 d'octubre.

Hombres sin mujeres és el títol del darrer llibre de l'escriptor japonès Haruki Murakami. Traduït al català com a Homes i dones es tracta, en aquest cas, d'un volum de narracions: set relats escrits durant els dos últims anys i que es poden entendre com variacions sobre el tema d'homes abandonats per dones. En concret sobre la soledat que precedeix o que segueix a la relació amorosa. A Hombres sin mujeres es parla de diverses coses que, en el fon, són la mateixa: "homes que han perdut a una dona, o que la seva relació ha estat marcada pel desacord, son incapaços d'establir una comunicació plena amb la seva parella, o veuen estranyament interrompuda la seva historia d'amor". D'altres "experimenten amors turmentats i no correspostos o, fins i tot, com el relat protagonitzat per una metamorfosi kafkiana, desconeixen encara els mecanismes de l’afecte i del sexe”. Tot que, com passa sovint, en realitat les protagonistes dels relats són les dones que, misterioses, “irrompen a la vida dels homes per desaparèixer, deixant una petjada impossible d’esborrar a la vida d’aquells que les han estimat". O dels que, com a mínim, ho van intentar. Un llibre que, només per relats com Sherezade o Kino, paga la pena de llegir. 

L'AUTOR

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) és un dels pocs autors japonesos que han donat el salt d'escriptor de prestigi a autor amb grans vendes en tot el món. Ha rebut nombrosos premis, entre ells el Noma, el Tanizaki, el Yomiuri, el Franz Kafka o el Jerusalem Prize, i el seu nom sona reiteradament com a candidat al Nobel de Literatura. A Espanya, ha merescut el Preu Arzobispo Juan de Sant Clement, l'Ordre de les Arts i les Lletres, concedida pel Govern espanyol i el Premi Internacional Catalunya 2011. Entre els seus molts llibres publicats destaquen Tòquio blues, Norwegian Wood i Els anys de peregrinació del noi sense color, que en poques setmanes va vendre un milió d'exemplars en Japon.