Cristian Castellano és autor de El valor de una sonrisa, novel·la
que explica el procés de maduració d’un jove a través de diverses experiències vitals.
Aprofitant la presentació que va fer del seu llibre a la Biblioteca Bellvitge, vam demanar-li que recomanés un llibre i que ens en
parlés una mica del seu.
Qui sóc?
Em dic Christian Castellano. Sóc del barri de
Bellvitge. Acostumava a estudiar a la biblioteca quan feia el batxillerat i la
carrera de psicologia. Sóc psicòleg clínic i escriptor.
Què recomano?
Rimas y Leyendas,
de Gustavo Adolfo Bécquer.
Per què?
És un
llibre que em va marcar l’adolescència i que em va fer reflexionar. M’agrada
com l’autor s’enfronta al desamor i les desgràcies. I també les frases
lapidàries que deixava anar.
A qui li pot interessar?
A tothom que tingui una sensibilitat especial.
Quan el vaig llegir?
Quan tenia 16 o 17 anys. De fet, va ser el primer llibre de poesia que vaig
llegir.
Ara, Cristian, passem a parlar una mica del teu llibre. La meva professió n’ha influït en la redacció?
Doncs sí, és una història de creixement personal camuflada
en una novel·la, de manera que a partir d’una història el lector pugui madurar
com a persona. He combinat les meves dues passions: la psicologia i
l’escriptura. A més, la vaig escriure mentre estudiava la carrera.
Com se’m va acudir la trama?
No ho sabria dir. Sóc una persona creativa, amb moltes
històries i mons al meu cap. De fet, ara ja escric una segona novel·la i ja
tinc al cap d’altres. El llibre el vaig encetar amb disset anys i suposo que
van ser coses que em van passar a mi –sobre la vida, l’amor, l’amistat...- i que
les vaig projectar a la novel·la.
Com es pot
transmetre una visió optimista a persones que han patit desgràcies o pèrdues?
Es pot veure això en el llibre?
El protagonista evoluciona des d’un vessant pessimista, negativa i depressiva.
A la vida, els nostres pensaments determinen com ens sentim: podem mirar el
terra brut o el cel amb un sol lluent. En el llibre llegirem com canvia la
manera de pensar del personatge.
Quin és el proper llibre que tinc a la tauleta de nit?
No ho sé encara, però ara llegeixo El espejo, de Paloma Luna Crespo i Manuel Mota Cadenas.
