Blog dels amics de @BiblioBellvitge

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

Blog dels amics de @BiblioBellvitge

LA BIBLIOTECA LA FEM ENTRE TOTS.
FES LA TEVA RECOMANACIÓ ONLINE AQUÍ

http://bit.ly/2uwMEiP

La mano de Fátima d'Ildefonso Falcones

Llegida el 25 de setembre de 2012

La mano de Fátima és la segona novel·la de l'advocat i escriptor barceloní Ildefonso Falcones, que fou publicada l'any 2009. La seva primera novel·la, La catedral del mar, fou un inesperat èxit de vendes. Va ser la més venuda del Sant Jordi de l'any en que fou publicada, el 2006, i la més venuda a tot l'estat espanyol el 2007.

La mano de Fátima ens narra la vida d'Hernando, un morisc granadí, des de la seva joventut en un poble de les Alpujarres, fins a l'expulsió de la seva gent d'Espanya, l'any 1609. A través dels ulls d'Hernando assistirem a les injustícies que es cometien contra la seva gent i a l'opressió a que se'ls sotmetia. Veurem la gran rebel·lió de les Alpujarras de l'any 1568, el seu fracàs i el destarrament forçat dels moriscs granadins al regne de Castella. Hernando en concret serà desterrat a Còrdova. Allà veurem els darrers anys de la comunitat morisca a la península ibèrica i la pressió a que foren sotmesos fins a la definitiva expulsió.

De la mateixa manera que en la seva primera novel·la, Falcones barreja a La mano de Fátima, la història amb les peripècies del protagonista, sent difícil de dir si es tracta d'una novel·la purament històrica o d'una novel·la d'aventures ambientada en un marc històric. Tot i això s'ha de reconèixer l'esforç de Falcones per mantenir-se fidel als fets històrics, el que no el priva de donar al seu protagonista una vida ben moguda, amb dos grans amors, aventures, misteris, espionatge i traïcions. En conjunt tenim una novel·la molt ben escrita i molt entretinguda, que manté en constant tensió al lector que sempre desitja llegir més. A la vegada ens presenta una relat força versemblant del que foren els darrers anys dels moriscs espanyols.

Localitats on s'alçaren els moriscos durant la rebel·lió
de les Alpujarras. Font: wikipedia

Ildefonso Falcones fotografiat a
 l'església de Santa Maria del Mar
Tractant-se d'un episodi de la història d'Espanya, és evident que tenim molta informació sobre els moriscs. Com sempre els articles de la wikipedia sobre els moriscsla rebel·lió de les Alpujarras, i l'expulsió dels moriscs, són força entenedors i en aquest cas bastant complerts. També és interessant aquest artícle amb voluntat polèmica, que l'escriptor Juan Goytisolo va publicar l'any 2009, quart centenari de l'expulsió dels moriscs, al diari El País anomenat Moriscos, la historia incomoda

Amb un to ja més acadèmic trobem el llibre de Mikel de Epalza, un dels més importants arabistes espanyols i gran expert en el tema morisc, Los moriscos antes y después de la expulsión, que és pot consultar en línia a la biblioteca digital universal, portal mantingut per les biblioteques públiques argentines.

Encara que sigui un text llarg i farragòs, escrit al segle XVI, crec que es interessant d'adjuntar aquí l'enllaç a una de les fonts històriques principals sobre la rebel·lió de les Alpujarras la Historia de la rebelión y castigo de los moriscos de las Alpujarras, de Luis de Mármol Carvajal, un oficial de l'exèrcit espanyol que participa en la guerra de les Alpujarras.Es pot consultar el text complert en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

També podeu consultar aquest reportatge del canal HIstoria anomenat La expulsión de los moriscos. Te una durada d'una mica menys d'una hora i és molt interessant. Inclou entrevistes a diversos historiadors especialitzats en el tema.



Sobre Ildefonso Flacones la millor informació que hi ha a la xarxa és la que proporciona la seva pàgina web oficial. Inclou una breu biografia i entrevistes en premsa i televisió. També es poden llegir en línia les primeres pàgines de les seves dues novel·les. Com la biografia és una mica curta, també us deixo l'enllaça a l'article sobre ell que hi ha a la wikipedia. Tampoc és molt extens, però si que detalla una mica més la biografia. De les entrevistes televisives que podeu trobar a la seva web, m'ha semblat molt interessant aquesta que us deixo. La van fer al programa Página 2 de televisió espanyola.


Com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem fet sobre la novel·la

A la ciutat d'or i argent de Kenizé Mourad

Llegida el 26 de juny de 2012

A la ciutat d'or i argent és la tercera, i de moment darrera, novel·la publicada per l'escriptora i periodista francesa Kenizé Mourad. La novel·la es publicà a França l'any 2010 i ja s'ha traduït a una multitud d'idiomes.

La novel·la ens narra la vida de la begum de Lucknow, Hazrat Mahal, una de les avantpassades de Kenizé Mourad, la qual és filla del rajà de Lucknow i una princesa otomana. Hazrat Mahal va ser una de les principals dirigents de l'anomenat "motí dels sipais", la revolta de les tropes indígenes de l'exèrcit britànic de l'Índia l'any 1857. Ella era la quarta esposa del rei d'Awadh, recentment deposat pels anglesos i enviat a l'exili. Decidida a liderar la lluita del seu poble per la independència i en contra dels abusos dels colonitzadors britànics, va nomenar rei el seu fill i es va posar al capdavant del regne ajudada pel fidel rajà Jai Lal, el cap de l'exèrcit d'Awadh.

A partir de la vida de la begum, Kenizé Mourad ens acosta al que fou aquell conflicte, un dels més decisius en la història de l'Índia contemporània. Veurem quines foren les seves causes: l'arrogància dels europeus envers una cultura antiga i sofistica, a la qual menystenien i que volien canviar per la força. També l'explotació que patien les classes baixes, camperols i artesans, alhora que intentaven reduir la influència dels grans terratinents. A començaments de 1857 l'Índia era un polvorí a punt d'esclatar. Finalment, veurem el desenvolupament del conflicte, les dificultats per crear un front comú contra els anglesos entre tots els àntics regnes, i la derrota final.
Palau de Secundra Bag, a Lucknow, tal i com va quedar desprès
de la conquesta britànica. El motí  dels sipais fou un dels primers
conflictes bèlics a ser documentat fotogràficament

Desgraciadament, no hi ha molta informació en castellà sobre la rebel·lió del 1857.  No obstant això, l'article de la wikipedia és bastant complet i de força qualitat.

A la revista  Tiempo de hoy, hi ha un breu article que explica una mica els motius que van portar els sipais a sublevar-se.

Més interessant és aquest enllaç amb les primeres 14 pàgines del llibre La rebelión de la India en 1857 de F. W. Rawding. El document es troba a la pàgina web de google books, la pàgina de google on es poden consultar llibres electrònics o escanejats. Algunes editorials, com Akal, editorial d'aquest llibre, permeten veure una part dels seus llibres a títol promocional. És el que passa amb aquest llibre, el qual es pot comprar. des de la pròpia pàgina web.

Encara que molt breu, és molt interessant llegir el testimoni d'una persona involucrada en els fets. Elisa Greathed era l'esposa del comissionat britànic de la ciutat de Meerut, a prop de Nova Delhi. Va escriure diverses cartes durant el setge que patiren les tropes angleses a la ciutat, i les publicà amb posterioritat. Una d'elles està traduïda a la pàgina web de la Universidad Nacional de La Plata, a Argentina. És tracta de la descripció de l'inici de la revolta a Meerut.

Tot i que només es troba en anglés, no m'he pogut resistir a posar-vos l'enllaç a una altra font de primera mà. En aquest cas es tracta del diari de Lady Inglis, l'esposa del comandant britànic de la guarnició de Lucknow durant la rebel·lió. Lady Inglis va escriure un diari del setge de Lucknow que publicà posteriorment. Aquí el trobareu en la seva totalitat

Kenizé Mourad
Al contrari que altres escriptors, Kenizé Mourad no té pàgina web oficial, ni bloc o pàgina de facebook, de manera que no hi ha cap web de referència sobre ella. Tampoc hi ha massa informació en general. Potser el més interessant, tot i que molt curt, és l'article a la wikipedia, que es pot complementar amb la seva biografia de la pàgina especialitzada mcnbiografias

El que sí es poden trobar són moltes entrevistes amb ella a la premsa espanyola. Algunes són ben recents, fruit de la seva gira promocional de A la ciutat d'or i argent. Us deixo les que va fer amb La razónEuropapress, i la més interessant i llarga, amb la revista Que leer.



Per als més agosarats, i pels que entenguin el francès, us deixo un vídeo promocional de la novel·la que va gravar la Kenizé Mourad


Com a curiositat us deixo una llista de pel·lícules. L'Índia colonial va ser una de les fonts d'inspiració del cinema d'aventures clàssic de Hollywood. Moltes pel·lícules estaven ambientades a l'Índia, i més d'una va reflectir-hi el motí dels cipais, entre elles El capitán King o Rifles de Bengala. Podeu consultar la llista a aquesta pàgina web de cinèfils Quintadimension

I com sempre, podeu consultar la guia de lectura que hem fet de la novel·la