Data de la tertúlia, dimarts 25 de novembre
Miguel Delibes va néixer a Valladolid en 1920 i va morir a Valladolid el 12 de març de 2010. Allí va viure sempre, encara que els seus viatges per tot el món hagin estat nombrosos. Va ser el tercer d'una família de vuit germans i pare al seu torn de set fills. Delibes era un enamorat de la naturalesa i un ecologista. En la seva infància va viure en Molledo-Portolín, poble al qual anys enrere va arribar el seu avi Federico, un francès de de Toulouse que va venir a Espanya quan es va construir el ferrocarril Alar del Rei-Santander i es va quedar a viure aquí. La caça va ser la seva gran afició. Caçador i periodista. Gràcies al periodisme va començar a aprendre l'ofici de la novel·la com va dir en una Carta – pròleg, escrita per ell en 1983 per a un llibre col·lectiu dedicat a la seva obra:
“Al periodismo nací ahora hace cuarenta años (…) En este tiempo aprendí dos cosas fundamentales para mi posterior dedicación a la noverla: la valoración humana de los acontecimientos –los que la prensa refleja- y la operación de síntesis que exige el periodismo. (…) Con este bagaje periodístico pasé a la narrativa y, a pesar de los años transcurridos, permanezco fiel a aquellos postulados, es decir, mi condición de novelista se apoya y se sostiene en mi condición de reportero. El periodismo ha sido mi escuela de narrador.”
Des de 1943, Delibes va treballar en un periòdic de la seva ciutat natal, El Norte de Castilla. Va començar com a caricaturista i després fent petites cròniques. Amb el temps va arribar a ser director del periòdic que un temps després va haver d'abandonar a causa d'una campanya que va realitzar a favor del camp castellà i que li va provocar problemes amb el Ministeri d'Informació i Turisme.
Font: Arxiu RTVE |
Amb la seva primera novel·la, La sombra del ciprés es alargada, va guanyar
en 1947 el Premi Nadal. Va començar la seva segona novel·la Aún es de día però serà amb El Camino, publicada en 1950, quan
decideix fer-se novel·lista.
A més de periodista i escriptor, va ser
professor de l'Escola de Comerç de Valladolid. En una de les seves entrevistes
va comentar que sempre li va agradar l'ensenyament, que la docència li permetia
seguir en contacte amb la joventut, que intentava comprendre als joves i
d'interessar-se pels seus problemes.
Delibes també es va preocupar per la situació del camp castellà, les conseqüències que el progrés pogués tenir per a la naturalesa i per a l'home, la dignitat i la llibertat humana.
El Camino, va ser publicada en
1950, en els anys posteriors a la guerra civil espanyola. Escrita en el període
conegut com a franquisme, que abasta des de 1939, any en què acaba la guerra
civil, fins a 1975, data de la mort del cap d'Estat Francisco Franco.
Durant
el franquisme, va ser la novel·la el gènere que més èxit va tenir. Els
novel·listes reflectien la realitat quotidiana i els conflictes personals en
les seves obres. Alguns autors van denunciar les conseqüències de la guerra i
les injustícies socials, sorgint la novel·la social.
El Camino, és potser l'obra més
llegida pels joves. Segons l'autor es deu a la seva senzillesa, al fet de
veure'ns a nosaltres mateixos quan érem nens, i com va dir a César Alonso de
los Rios en una entrevista:
“A raíz del Nadal empiezo a leer un poco obras de
ficción y entonces llego al convencimiento de que, abandonando la retórica y
escribiendo como hablo, tal vez pueda mejorar la cosa. (…) En El Camino me
despojé por primera vez de lo postizo y salí a cuerpo limpio.”
La
novel·la ens presenta la vida d'un poble. Els protagonistes són els habitants
del camp castellà i amb freqüència, es denuncia la duresa de la vida camperola.
Explica la història d'un nen d'onze anys que la nit abans de marxar a la ciutat
per estudiar, recorda la seva vida, profundament arrelada al seu poble i a la
seva vall. És una successió d'anècdotes a les quals dóna unitat el fet que
se'ns presentin com a records d'un personatge.
S'estructura
en 21 capítols breus i àgils. Veiem tres línies temporals diferents:
El temps del discurs, que ens situa en el present, en l'última nit que Daniel passarà al seu poble abans de marxar a estudiar el Batxillerat a la ciutat.
El temps de la història es crea a partir de continus salts al passat, records sense cap ordre cronològic i que s'uneixen unes a les altres, formant un cos d'anècdotes i vivències dels protagonistes.
El temps de referencia històric situa el desenvolupament de l'acció en els primers anys de la postguerra civil espanyola.
El temps del discurs, que ens situa en el present, en l'última nit que Daniel passarà al seu poble abans de marxar a estudiar el Batxillerat a la ciutat.
El temps de la història es crea a partir de continus salts al passat, records sense cap ordre cronològic i que s'uneixen unes a les altres, formant un cos d'anècdotes i vivències dels protagonistes.
El temps de referencia històric situa el desenvolupament de l'acció en els primers anys de la postguerra civil espanyola.
Veiem un exemple en el
següent fragment:
“La historia de la cicatriz de Roque, el Moñigo, se la
sabían de memoria. Había ocurrido cinco años atrás durante la guerra”
La nit en què Daniel recorda
la seva vida se situa històricament en els anys de la postguerra espanyola
entre 1941 i 1944, l'expressió “cinc anys enrere” ens porta al període
1936-1939.
El Camino acaba quan cessen els records del protagonista, quan Daniel comença a vestir-se perquè se li apropa l'hora d'agafar el tren.
La infància, mort, naturalesa i societat (grans temes en la novel·lística de Delibes) es reuneixen en aquesta obra on hi ha també tendresa, amor, humor i també dolor.
Les anècdotes que es narren tenen a diferents personatges com a protagonistes, de vegades, el mateix Daniel ha viscut l'episodi i en uns altres només va sentir explicar-ho. Novel·la de preaprenentatge. Els records del protagonista permeten veure com el nen ha anat aprenent sobre la vida, l'amor i la mort. Serà aquesta última “l'experiència de la mort d'un amic”que li farà sortir de la infantesa. Daniel experimenta la solitud i la fragilitat de la vida.
El Camino acaba quan cessen els records del protagonista, quan Daniel comença a vestir-se perquè se li apropa l'hora d'agafar el tren.
La infància, mort, naturalesa i societat (grans temes en la novel·lística de Delibes) es reuneixen en aquesta obra on hi ha també tendresa, amor, humor i també dolor.
Les anècdotes que es narren tenen a diferents personatges com a protagonistes, de vegades, el mateix Daniel ha viscut l'episodi i en uns altres només va sentir explicar-ho. Novel·la de preaprenentatge. Els records del protagonista permeten veure com el nen ha anat aprenent sobre la vida, l'amor i la mort. Serà aquesta última “l'experiència de la mort d'un amic”que li farà sortir de la infantesa. Daniel experimenta la solitud i la fragilitat de la vida.
“El pensaba que Roque,
El Moñigo, y Germán, el Tiñoso, se sentirían muy solos cuándo él se fuera a la
ciudad a progresar, y ahora resultaba que el que se sentía sólo, espantosamente
sólo, era él y sólo él. Algo se marchitó de repente muy dentro de su ser: quizá
la fe en la perennidad de la infancia.”
Després de la mort de Germán,
el Tiñoso,
Daniel treu unes altres conseqüències:
“Vivir es ir muriendo
día a día, poquito a poco, inexorablemente”.
Respecte als personatges, s'esmenten més de quaranta al
poble de Daniel el Mochuelo, on tots els grups socials es troben representats.
Veiem a la societat camperola. Als quals ocupen una posició privilegiada ben
perquè posseeixen més riqueses que els altres (don
Antonino,
el Marquès) o perquè han pogut accedir a la cultura: el metge, el mestre, el boticario-alcalde…..
Don José representa al clergat. L'alcalde i el Cap de la Guàrdia Civil l'autoritat.
La resta de personatges tenen oficis característics de la vida rural: el forner, la carnissera, el ferrer, el sabater, el formatger, etc. Les dones apareixen en grup (les Guindillas, les Lepóridas….) o bé es defineixen com “la dona de….”
Don José representa al clergat. L'alcalde i el Cap de la Guàrdia Civil l'autoritat.
La resta de personatges tenen oficis característics de la vida rural: el forner, la carnissera, el ferrer, el sabater, el formatger, etc. Les dones apareixen en grup (les Guindillas, les Lepóridas….) o bé es defineixen com “la dona de….”
En la novel·la veiem l'ús del “sobrenom” un costum estès en
el mitjà rural amb la funció d'identificar a la persona o bé com a “definidor
de la persona”
Per exemple:
“La Guindilla mayor se
tenía bien ganado su apodo por su carita redonda y coloradita y su carácter
picante y agrio como el aguardiente”.
“Germán tenía las
calvas en la cabeza desde muy niño y seguramente por eso le llamaban el
Tiñoso”.
La naturalesa és important en la novel·la de Delibes. El Camino és una novel·la d'espais
oberts; els prats, muntanyes, el riu, la vall…. són inseparables de la vida del
protagonista. Els sentiments dels personatges es projecten en la naturalesa,
tant si són d'alegria com de tristesa.
“Si la Mica se
ausentaba el pueblo, el valle se ensombrecía a los ojos de Daniel, el Mochuelo,
y parecía que el cielo y la tierra se tornaban yermos, amedrentadores y grises”
Font: Wikipedia la enciclopedia libre |
Trobem trets de bon humor en algunes situacions viscudes
per
diferents personatges de la novel·la.
L'obra de
Delibes
mostra una prosa senzilla, precisa, expressiva i viva. Demostra gran habilitat
per mostrar el paisatge, la realitat rural dels personatges, un coneixement
profund de la naturalesa, el camp, els animals, vegetals i la caça.
Us oferim un tràiler de RTVE d'aquesta novel·la:Bibliografia consultada per realitzar aquesta entrada:
http://espaciolibros.com/resumen-el-camino-de-miguel-delibes/
María Pilar Celma Valero, Miguel Delibes, Valladolid; Universidad de Valladolid, 2003.
Miguel Delibes, El Camino, Barcelona, Destino. Edición de Marisa Sotelo, 2010.
Amparo Medina-Bocos Montarelo, Guia de lectura El Camino de Miguel Delibes, Torrejón de Ardoz: Akal, 1988.
Per últim, us oferim la guia de lectura feta per la biblioteca.