Al país del núvol blanc de Sarah Lark

Llegida el 11 de juny de 2013
Al país del núvol blanc, és la primera part d'una trilogia ambientada a la Nova Zelanda del segle XIX. Aquesta primera novel·la és publicà l'any 2007, i la seguiren La cançó del maoris l'any 2008, i El crit de la terra l'any 2009. La seva autora és Sarah Lark, pseudònim de l'escriptora alemanya Christiane Gohl. Al seu país Gohl és una famosa escriptora de llibres sobre cavalls, una de les seves passions, i de contes infantils inspirats en el món del cavall. N'ha publicat vora de dos-cents. Fou per això que quan proposà al seu editor d'escriure una trilogia de novel·les romàntiques, aquest li aconsellà de fer servir un pseudònim. Posteriorment, Gohl ha creat un segon pseudònim, Ricarda Jordán, per escriure novel·les històriques. Com a Sarah Lark acaba d'iniciar una segona trilogia romàntica, aquest cop ambientada a Jamaica. Actualment Christiane Gohl viu a Mojacar, Almeria.

Al país del núvol blanc, és l'inici d'una saga familiar. Comença amb dues noies angleses, la Helen i la Gwyneira, que van a Nova Zelanda a casar-se amb dos homes als que no coneixen. Els matrimonis concertats eren una manera bastant comú d'aconseguir esposes pels colons de les colònies europees al segle XIX. A partir de les aventures de la Helen i la Gwyneira, Sarah Lark ens mostra com era la vida en aquelles illes de les antípodes. Veiem com s'expandeix l'economia, com creixen els pobles i ciutats, i com es va fent problemàtica la relació amb els maoris, els habitants nadius de Nova Zelanda. Ens ofereix un magnífic fresc del que foren els primers anys d'una colònia europea. En el cas concret del llibres veiem com la colonització blanca avança a mida que apareixen noves oportunitats econòmiques, primer la caça de foques i balenes, després la ramaderia d'ovelles, i finalment les mines d'or.

Cal reconèixer que la informació que hi ha disponible a la xarxa, ja sigui en català o en castellà, sobre Nova Zelanda és ben escassa, resultat, sens dubte, de la llunyania tan física com cultural que tenim amb aquest país.

Tractat de Waitangi, que va
suposar la incorporació de
Nova Zelanda a l'imperi britànic
Font: Wikipedia

La pàgina de wikipedia sobre la història de Nova Zelanda és molt senzilla, però proporciona una mínima informació sobre les principals esdeveniments.

Un dels pocs llibres que tracten sobre Nova Zelanda i estan traduïts, és aquest llibre infantil sobre els maoris de l'arqueòleg anglès Charles Higham. El podeu consultar a la pàgina web de google books, la llibreria virtual de google, que permet visualitzar un part del llibre que podeu comprar. El títol és Los maoríes

Més centrat en el tema de que tracta la pel·lícula està aquest fragment del llibre El imperialismo ecológico de l'historiador nord-americà Alfred Crosby. El llibre tracta de la creació del que l'autor anomena les "Noves europes", les colonies de majoria de població europea, on s'exterminà els pobles nadius i s'implantà l'agricultura i la ramaderia europees. El capítol 10, que és el que podeu llegir, està dedicat a Nova Zelanda.

Sarah Lark
Font: ediciones B

Sobre Sarah Lark, que és una autora jove i que només s'ha començat a publicar recentment al nostre país,  tampoc hi ha massa informació. La major part procedeix d'entrevistes que ha concedit a la premsa o a revistes de literatura. Podeu consultar la seva pàgina web, però al contrari que la d'altres autors, no conté massa informació. La pàgina te un enllaç al twitter de l'escriptora, el que és útil per qui vulgui fer-li un seguiment. També te un perfil al facebook.

Entre els articles que podeu llegir sobre l'autora hi ha dos reportatges escrits quan és va publicar el llibre. Aquest del diari El mundo del 15 d'abril de 2011, i un altre del diari El periodico del 7 de maig de 2011.

També és interessant aquest article del diari El país del 15 d'abril de 2012, tot i que és va fer quan ja s'havia publicat tota la saga, i conté informació de les tres novel·les, val la pena donar-hi un cop d'ull ja que te una petita entrevista amb l'autora.

Cobert d'esquilada de Arowhenua station, una de les finques de ramaderia d'ovelles típiques de les planures de Canterbury, a Nova Zelanda. Els edificis són de l'any 1853 i es conserven sense canvis. M'ha semblat interessant aportar una fotografia d'un dels elements arquitectònics claus de la novel·la. Al fons de la fotografia es poden veure les muntanyes dels Alps neozelandesos.
Font: www.rootsweb.ancestry.com

Si voleu sentir a Sarh Lark parlant de Al país del núvol blanc podeu escoltar aquest podcast de l'entrevista que li feu Julia Otero al programa "Julia en la Onda" de Onda Cero, el 1 de setembre de 2011.

Más audios en Onda Cero

També podeu mirar aquesta entrevista amb Sarah Lark al programa "Via llibre" de TV3 emès el 5 de juny de 2012. El programa és en català, però l'entrevista es fa en castellà. L'autora parla de tota la trilogia, però no deixa de ser un document interessant.



I com sempre, podeu consultar la guia de lectura de la novel·la que hem preparat per la tertúlia

HHhH de Laurent Binet

Llegida el 9 d'abril de 2013

HHhH es la primera novel·la de l'escriptor francès Laurent Binet, publicada l'any 2010. Binet ha treballat molts anys com a professor de secundària, i recentment ha aconseguit una plaça de professor de francès a les Universitats de París III i VIII. Anteriorment Binet havia publicat una col·lecció de relats d'inspiració surrealista, i un assaig on recollia la seva experiència com a professor de secundària a París i les ciutats del seu extraradi.

Tot i ser la seva primera novel·la, Laurent Binet ha treballat en ella gairebé tota la seva vida adulta. Després d'acabar la universitat va treballar un temps en una escola militar d'Eslovàquia com a professor de francès. Va conèixer el país, així com la veína República Txeca,  i s'hi enamorà. De la seva estada li ve l'interès per un episodi de la segona guerra mundial que va tenir lloc a Praga.Un comando de la resistència  enviat des de Londres va assassinar el Reichprotektor de Bohèmia i Moràvia, i cap dels serveis de seguretat del tercer Reich, Reynhard Heydrich.

Heydrich havia anorreat a sang i foc la resistència txeca i es va guanyar el sobrenom de "el carnisser de Praga". La repressió posterior fou brutal, incloent la mort dels comandos que dugueren a terme l'atemptat, i l'assassinat massiu dels habitants del poble de Lidice com a represàlia i exemple.

Fascinat per aquesta història, Laurent Binet va començar a recopilar material sobre l'atemptat, fins al punt de convertir-se en tot un expert. A mida que anava treballant en el text amb la intenció d'escriure una novel·la històrica, es va començar a plantejar el típic dilema dels escriptors del genere: fins on omplir amb la ficció els buits del que se sap de la història. Amb l'afegit de que ell tenia un coneixement dels fets de caire enciclopèdic.

Reinhard Heydrich
Font: wikipedia

Finalment va optar per una solució ben original. HHhH no és una novel·la històrica a l'ús, és l'intent del seu autor d'explicar-nos els seus dubtes alhora d'escriure-la i de com ha avançat el lent procés de creació. Tot i així el text resulta de gran dinamisme, i aconsegueix portar-nos de la mà pels fets històrics que desembocaren en aquell matí del 27 de maig de 1942, i en la terrible repressió que els seguí.

Entre les curiositats que ens explica l'autor en la novel·la, està l'origen del seu particular títol. La seva idea era que es digués "Operació antropoide", nom en clau de l'atemptat, però el seu editor és va decantar per HHhH, que és l'acrònim d'una frase que és deia a les SS: Himmlers Hirn heisst Heydrich, que en alemany vol dir, "el cervell de Himmler es diu Heydrich". La intenció era remarcar el fet que el cervell gris que hi havia  darrera el cap de les SS era el seu segon, Reinhard Heydrich.

La segona guerra mundial és un dels fets històrics que ha produït més literatura, tant en general com en cada episodi en particular, i internet no és una excepció. A la xarxa hi ha un munt d'informació sobre l'atemptat, la resistència txecoslovaca i la figura de Heydrich. Aquí només posarem els documents més generals i accessibles.

Monument als paracaigudistes que mataren
Heydrich a l'Esglèsia dels Sants Cirili i Metodi
de Praga, on foren encerclats i morts per les
tropes de les SS
Font: wikipedia

A la Article a la wikipedia podeu consultar aquest article sobre l'operació antropoide, i també aquest sobre Reinhard Heydrich.El diari el país va publicar un breu reportatge sobre l'atemptat el juny de 2012coincidint amb el 60è aniversari de la mort de Heydrich.

Encara que no tingui una relació directe amb l'atemptat, la conferencia de Wansee, la reunió dirigida per Heydrich on es decidí posar en marxa l'extermini dels jueus europeus, ocupa un lloc important en la novel·la pel que rebel·la sobre la personalitat i fets del Reichprotektor de Bohèmia i Moràvia. El museu de l'Holocaust de Buenos Aires publica una revista revista anomenada Nuestra memoria. En el número 35 de novembre de 2011 hi ha un interessant article titulat Wannsee: la decisión final.

A google books, la pàgina web de google dedica a a la venda de llibres, podeu consultar algunes pàgines del llibre  Operaciones secretas de la segunda guerra mundial , de Jesús Hernández Martínez. El capítol 6 està dedicat a l'operació antropoide, l'assassinat de Heydrich. A google books es poden consultar de manera gratuïta algunes pàgines dels llibres a la venda com a sistema de promoció. Afortunadament, bona part d'aquest capítol és pot llegir sense pagar. És un interessant resum del que fou la preparació i execució de l'atemptat. Per si l'enllaç no funciona del tot be, el capítol comença a la pàgina 133 del llibre.

També us recomanem mirar aquest reportatge titolat La muerte de Reinhard Heydrich. Forma part de la sèrie Cazadores de nazis produïda pel canal de televisió nord-americà Discovery channel i estrenada l'any 2010. Narrà l'atemptat contra Heydrich i conté interessants imatges d'arxiu de Heydrich.

Essent un autor tan jove, hi ha molt poca informació sobre Laurent Binet a la xarxa. El que resulta més fàcil de trobar són ressenyes del llibre i entrevistes. Us deixo una entrevista força interessant realitzada per la revista d'internet revista de letras i publicada el 5 d'octubre de 2011. Entre les ressenyes publicades sobre HHhH, destaca aquesta que va escriure Mario Vargas Llosa al diari el pais, el 9 d'octubre de 2011

El programa página 2 de la segona cadena de radio televisió espanyola, un programa especialitzat en literatura, li va fer una entrevista que es va emetre el 30 d'octubre de 2011. Aquí la podeu veure completa i subtitulada

Com podreu llegir en el llibre de Laurent Binet, l'assassinat de Reinhard Heydrich ha inspirat un bon nombre de llibres i pel·lícules. Una de les més recents és la de l'escriptor de novel·la negra Philip Kerr, que trasllada al seu detectiu Berni Gunther a la perillosa Praga governada per Heydrich. Donat que en el club de lectura vem llegir fa poc la primera de les aventures de Gunther, violetas de marzo, m'ha semblat curiós de posar-vos una entrevista amb Philip Kerr on comenta la seva Praga mortal, publicada al diari el país el 22 de maig de 2012.

Finalment, com sempre, podeu ampliar la informació amb la  guia de lectura que hem preparat sobre la novel·la.

Palmeras en la nieve de Luz Gabás

Llegida el 12 de febrer de 2013
 

Palmeras en la nieve és la primera novel·la de la filologa i traductora aragonesa Luz Gabás, que des de l'any 2011 també es alcaldessa de Benasc, la vall pirinenca de la que és originari el seu pare. Fa uns anys va tenir la idea de reflectir en una novel·la part de la història de la seva família: l'emigració de gent del Pirineu aragonès a la colònia espanyola de Guinea Equatorial. El pare i l'avi de Luz Gabás van treballar ambdós a la finca de cacau Sampaka, a l'illa de Bioko (anomenada Fernando Poo en temps colonials), fet que va ser una de les fonts d'inspiració principals de la novel·la. Publicada al febrer de 2012, ha estat un dels èxits editorials de l'any, i ha consolidat el que ja s'anomena el boom del best-seller colonial, subgenere que arrenca amb les novel·les El tiempo entre costuras i Misión olvido de l'escriptora Maria Dueñas.

Palmeras en la nieve explica la història de dos germans, Kilian i Jacobo, nascuts a la vall pirinenca de Pasolobino, nom literari darrera del que s'amaga la vall de Cerler, que als anys 50 del segle XX decideixen seguir els passos del seu pare i anar a treballar a les finca de cacau Sampaka a l'illa de Fernando Poo. Molts anys després Clarence, la filla de Jacobo, descobrirà unes cartes misterioses enviades des de Guinea Equatorial. Decidia a descobrir el que s'amaga darrera, Clarence anirà a Bioko i acabarà destapant un secret familiar llargament guardat.

Una de les gran virtuts de Palmeras en la nieve és que reflecteix amb molta exactitud la vida a la colònia en els darrers anys de la seva existència. Veurem les diferències socials entre blancs i negres, els diferents treballs que els dos grups havien de fer, i com de tirants eren les seves relacions. Els blancs eren els dominants, fins hi tot en les relacions sexuals, i aquest és un dels elements clau en la novel·la.

Luz Gabás

Per desgràcia no hi ha molta  informació de qualitat a la xarxa sobre la història de Guinea Equatorial. Espanya no hi ha dedicat masses esforços, i les dictadures de Macias i Obiang tampoc han facilitat la investigació universitària. Encara que sigui un recurs molt conegut, l'article sobre Guinea Equatorial que hi ha a la wikipedia es extens i de força qualitat. Té un apartat d'història exhaustiu i bo.

Encara que sigui de tipus acadèmic, és interessant llegir aquest article de l'historiador i antropòleg Gustau Nerín, un dels pocs científics espanyols que ha treballat la Guinea espanyola colonial. El seu títol és Mito franquista y realidad de la colonización de la Guinea española

Del mateix autor podeu llegir part del seu llibre Guinea Equatorial, història en blanc i negre a google books, la pàgina web de google de venda de llibres electrònics. A google books és poden veure part dels llibres de manera gratuïta. El llibre és un estudi de les relacions sexuals i sentimentals entre blancs i negres a Guinea Equatorial, un dels temes principals de la Palmeras en la nieve.

Una de les millors fonts sobre la ex-colònia espanyola és el documental "Guinea, el sueño colonial". Es va fer pel programa crónicas de televisió espanyola, i es va emetre l'any 2010. Inclou interessants imatges de la colònia filmades als anys 40 i 50, i entrevistes amb antics colons espanyols.

Sobre l'autora tampoc hi ha molta informació ja que és una escriptora novell. No obstant, hi ha diverses entrevistes que es poden consultar a internet. Us deixo dues que m'han semblat interessants i no són massa llargues. La primera és va publicar a la secció cultural del diari ABC el 16 de febrer de 2012. L'altra al bloc especialitzat en novel·la històrica La historia en mis libros el 17 de març de 2012.

També podeu veure aquesta entrevista amb Luz Gabás feta al programa "Cosas de aquí" de Huesca Televisión al febrer de 2012. S'hi pot veure el booktrailer que va fer l'editorial per promocionar la novel·la.

Precisament Palmeras en la nieve s'ha beneficiat de totes les millores que les noves tecnologies han aportat a la promoció dels llibres. A la pàgina de Palmeras en la nieve dins la web de l'editorial Planeta podem trobar des del boktrailer fins a un capítol sencer del llibre que es pot llegir de manera gratuïta. També hi ha l'enllaç a la pàgina de facebook que ha obert l'escriptora sobre el llibre i on es pot contactar amb ella. Igualment podem veure fotografies de les plantacions de Guinea Equatorial, com aquesta de l'entrada de les palmeres de la finca Sampaka

Entrada a la finca Sampaka. Anys 40

I com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem elaborat sobre la novel·la.

Violetas de marzo de Philip Kerr

Llegida el 13 de novembre de 2012


Violetas de marzo es la primera novel·la de la sèrie protagonitzada pel detectiu berlinès Bernie Gunther. El seu autor, l'escriptor escocès Philip Kerr, la va publicar l'any 1989. A continuació va escriure dues més, publicades el 1990 i el 1991, que constitueixen la trilogia anomenada Berlin noir. Kerr va recuperar el personatge l'any 2006 amb un nova novel·la. Des de llavors n'ha escrit tres més.

Bernie Gunther és un exinspector de la kripo, la policia criminal alemanya, que va decidir deixar el cos el 1933 quan els nazis van pujar al poder. Fart de les purgues ideològiques que duien a terme, es va establir com a detectiu privat. Gunther es un detectiu privat de novel·la negre "de llibre". D'altres personatges li retreuen si la seva semblança amb els seus homònims de ficció es real o només un posat.

Gunther és dur, irònic, sarcàstic a vegades, i amb un humor negre terrible. Antic soldat a la primera guerra mundial, odia els nazis i les "violetes de març", les persones que s'han afiliat al partit després de la seva pujada al poder. Però també odia amb la mateixa força els socialistes i els comunistes. Es un incrèdul que només  intenta sobreviure. En el Berlín que està a punt d'hostatjar el jocs olímpics del 1936, el seu negoci principal consisteix en trobar persones desaparegudes, la major part de les quals son jueus. Llavors un ric industrial el contracte per investigar l'assassinat de la seva filla. El que no sap Gunther és que això el portarà a entrar en contacte amb el pitjor del món criminal de Berlín, i amb els elements més perillosos del tercer reich. La seva pròpia vida correra perill. A partir d'aquesta peripècia policíaca, Kerr ens ofereix un retrat viu i alhora inquietant de la vida al Berlín dels anys 30.

A Violetas de marzo destaca la informació que ens dona l'autor sobre els primers moments de l'aparell repressiu nazi, especialment de la Gestapo, la policia política secreta. És un tema del que es pot trobar molta informació a Internet en qualsevol idioma.

Entre els més accessibles teniu l'article sobre la Gestapo de la wikipedia.

 També podeu consultar l'entrada sobre la Gestapo del portal Artehistoria, el portal de difusió de la llengua espanyol, l'art i la Història de la Junta de Castella i Lleó.

Imatge del camp de concentració de Dachau

Molt interessant resulta aquest programa de la cadena de pagament especialitzada en història The History Channel. El reportatge s'inclou dins la sèrie Historias del Tercer Reich i s'anomena Gestapo. Té tres episodis, però només us deixo l'enllaç al primer, anomenat El origen, que tracta del període 1933-1939. Està penjat al Youtube en quatre parts:

Part 1
Part 2
Part 3
Part 4


També te un paper destacat a la novel·la el camp de concentració de Dachau, el primer que van obrir els nazis, i que serví de model per tots els altres. Podeu consultar l'article sobre el camp a la wikipedia, i també la seva fitxa a l'Enciclopèdia de l'Holocaust mantinguda pel Museu de l'Holocaust dels Estats Units, amb seu a Washington.

En canvi, no hi ha massa informació sobre Philip Kerr en Castellà. La seva pàgina web oficial només està en anglès. Hi ha diverses webs de fans de força qualitat, però també estan en anglès.

Philip Kerr fotografiat davant de la porta de
Brandenburg a Berlín

El millor que es pot trobar són diverses entrevistes que li han fet alguns mitjans de comunicació espanyols aprofitant les seves visites a l'estat, ja sigui per promocionar les seves novel·les, o per recollir algun premi.

La revista Que leer, va publicar una entrevista amb Kerr el 19 d'octubre de 2009. El suplement cultural del diari ABC, va publicar-ne una altra el 24 d'octubre del 2009.

Sobre la Violetas de marzo en concret podeu consultar l'article que li dedica lecturalia, la xarxa social de literatura i comunitat de lectors. És molt interessant la guia de lectura que van elaborar els companys del club de lectura "El grito" de la biblioteca provincial d'Albacete quan la van llegir l'any 2009.

Per conèixer una mica millor al nostre autor, podeu veure el video d'aquesta conferència que va donar Philip Kerr a la Universitat Internacional Menendez Pelayo a Santander, el 19 de juny de 2012. Es fa una mica llarga perquè no hi havia traducció simultània, i cada pregunta i resposta havien de ser traduïdes pel traductor, però sempre és interessant sentir parlar l'autor de la novel·la.




I com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem elaborat nosaltres.

La mano de Fátima d'Ildefonso Falcones

Llegida el 25 de setembre de 2012

La mano de Fátima és la segona novel·la de l'advocat i escriptor barceloní Ildefonso Falcones, que fou publicada l'any 2009. La seva primera novel·la, La catedral del mar, fou un inesperat èxit de vendes. Va ser la més venuda del Sant Jordi de l'any en que fou publicada, el 2006, i la més venuda a tot l'estat espanyol el 2007.

La mano de Fátima ens narra la vida d'Hernando, un morisc granadí, des de la seva joventut en un poble de les Alpujarres, fins a l'expulsió de la seva gent d'Espanya, l'any 1609. A través dels ulls d'Hernando assistirem a les injustícies que es cometien contra la seva gent i a l'opressió a que se'ls sotmetia. Veurem la gran rebel·lió de les Alpujarras de l'any 1568, el seu fracàs i el destarrament forçat dels moriscs granadins al regne de Castella. Hernando en concret serà desterrat a Còrdova. Allà veurem els darrers anys de la comunitat morisca a la península ibèrica i la pressió a que foren sotmesos fins a la definitiva expulsió.

De la mateixa manera que en la seva primera novel·la, Falcones barreja a La mano de Fátima, la història amb les peripècies del protagonista, sent difícil de dir si es tracta d'una novel·la purament històrica o d'una novel·la d'aventures ambientada en un marc històric. Tot i això s'ha de reconèixer l'esforç de Falcones per mantenir-se fidel als fets històrics, el que no el priva de donar al seu protagonista una vida ben moguda, amb dos grans amors, aventures, misteris, espionatge i traïcions. En conjunt tenim una novel·la molt ben escrita i molt entretinguda, que manté en constant tensió al lector que sempre desitja llegir més. A la vegada ens presenta una relat força versemblant del que foren els darrers anys dels moriscs espanyols.

Localitats on s'alçaren els moriscos durant la rebel·lió
de les Alpujarras. Font: wikipedia

Ildefonso Falcones fotografiat a
 l'església de Santa Maria del Mar

Tractant-se d'un episodi de la història d'Espanya, és evident que tenim molta informació sobre els moriscs. Com sempre els articles de la wikipedia sobre els moriscs, la rebel·lió de les Alpujarras, i l'expulsió dels moriscs, són força entenedors i en aquest cas bastant complerts. També és interessant aquest artícle amb voluntat polèmica, que l'escriptor Juan Goytisolo va publicar l'any 2009, quart centenari de l'expulsió dels moriscs, al diari El País anomenat Moriscos, la historia incomoda

Amb un to ja més acadèmic trobem el llibre de Mikel de Epalza, un dels més importants arabistes espanyols i gran expert en el tema morisc, Los moriscos antes y después de la expulsión, que és pot consultar en línia a la biblioteca digital universal, portal mantingut per les biblioteques públiques argentines.

Encara que sigui un text llarg i farragòs, escrit al segle XVI, crec que es interessant d'adjuntar aquí l'enllaç a una de les fonts històriques principals sobre la rebel·lió de les Alpujarras la Historia de la rebelión y castigo de los moriscos de las Alpujarras, de Luis de Mármol Carvajal, un oficial de l'exèrcit espanyol que participa en la guerra de les Alpujarras.Es pot consultar el text complert en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

També podeu consultar aquest reportatge del canal HIstoria anomenat La expulsión de los moriscos. Te una durada d'una mica menys d'una hora i és molt interessant. Inclou entrevistes a diversos historiadors especialitzats en el tema.

Sobre Ildefonso Flacones la millor informació que hi ha a la xarxa és la que proporciona la seva pàgina web oficial. Inclou una breu biografia i entrevistes en premsa i televisió. També es poden llegir en línia les primeres pàgines de les seves dues novel·les. Com la biografia és una mica curta, també us deixo l'enllaça a l'article sobre ell que hi ha a la wikipedia. Tampoc és molt extens, però si que detalla una mica més la biografia. De les entrevistes televisives que podeu trobar a la seva web, m'ha semblat molt interessant aquesta que us deixo. La van fer al programa Página 2 de televisió espanyola.

Página 2 - Entrevista: Ildefonso Falcones

• Página 2 - Entrevista: Ildefonso Falcones

Com sempre, també podeu consultar la guia de lectura que hem fet sobre la novel·la

A la ciutat d'or i argent de Kenizé Mourad

Llegida el 26 de juny de 2012

A la ciutat d'or i argent és la tercera, i de moment darrera, novel·la publicada per l'escriptora i periodista francesa Kenizé Mourad. La novel·la es publicà a França l'any 2010 i ja s'ha traduït a una multitud d'idiomes.

La novel·la ens narra la vida de la begum de Lucknow, Hazrat Mahal, una de les avantpassades de Kenizé Mourad, la qual és filla del rajà de Lucknow i una princesa otomana. Hazrat Mahal va ser una de les principals dirigents de l'anomenat "motí dels sipais", la revolta de les tropes indígenes de l'exèrcit britànic de l'Índia l'any 1857. Ella era la quarta esposa del rei d'Awadh, recentment deposat pels anglesos i enviat a l'exili. Decidida a liderar la lluita del seu poble per la independència i en contra dels abusos dels colonitzadors britànics, va nomenar rei el seu fill i es va posar al capdavant del regne ajudada pel fidel rajà Jai Lal, el cap de l'exèrcit d'Awadh.

A partir de la vida de la begum, Kenizé Mourad ens acosta al que fou aquell conflicte, un dels més decisius en la història de l'Índia contemporània. Veurem quines foren les seves causes: l'arrogància dels europeus envers una cultura antiga i sofistica, a la qual menystenien i que volien canviar per la força. També l'explotació que patien les classes baixes, camperols i artesans, alhora que intentaven reduir la influència dels grans terratinents. A començaments de 1857 l'Índia era un polvorí a punt d'esclatar. Finalment, veurem el desenvolupament del conflicte, les dificultats per crear un front comú contra els anglesos entre tots els àntics regnes, i la derrota final.

Palau de Secundra Bag, a Lucknow, tal i com va quedar desprès
de la conquesta britànica. El motí  dels sipais fou un dels primers
conflictes bèlics a ser documentat fotogràficament

Desgraciadament, no hi ha molta informació en castellà sobre la rebel·lió del 1857.  No obstant això, l'article de la wikipedia és bastant complet i de força qualitat.

A la revista  Tiempo de hoy, hi ha un breu article que explica una mica els motius que van portar els sipais a sublevar-se.

Més interessant és aquest enllaç amb les primeres 14 pàgines del llibre La rebelión de la India en 1857 de F. W. Rawding. El document es troba a la pàgina web de google books, la pàgina de google on es poden consultar llibres electrònics o escanejats. Algunes editorials, com Akal, editorial d'aquest llibre, permeten veure una part dels seus llibres a títol promocional. És el que passa amb aquest llibre, el qual es pot comprar. des de la pròpia pàgina web.

Encara que molt breu, és molt interessant llegir el testimoni d'una persona involucrada en els fets. Elisa Greathed era l'esposa del comissionat britànic de la ciutat de Meerut, a prop de Nova Delhi. Va escriure diverses cartes durant el setge que patiren les tropes angleses a la ciutat, i les publicà amb posterioritat. Una d'elles està traduïda a la pàgina web de la Universidad Nacional de La Plata, a Argentina. És tracta de la descripció de l'inici de la revolta a Meerut.

Tot i que només es troba en anglés, no m'he pogut resistir a posar-vos l'enllaç a una altra font de primera mà. En aquest cas es tracta del diari de Lady Inglis, l'esposa del comandant britànic de la guarnició de Lucknow durant la rebel·lió. Lady Inglis va escriure un diari del setge de Lucknow que publicà posteriorment. Aquí el trobareu en la seva totalitat

Kenizé Mourad

Al contrari que altres escriptors, Kenizé Mourad no té pàgina web oficial, ni bloc o pàgina de facebook, de manera que no hi ha cap web de referència sobre ella. Tampoc hi ha massa informació en general. Potser el més interessant, tot i que molt curt, és l'article a la wikipedia, que es pot complementar amb la seva biografia de la pàgina especialitzada mcnbiografias

El que sí es poden trobar són moltes entrevistes amb ella a la premsa espanyola. Algunes són ben recents, fruit de la seva gira promocional de A la ciutat d'or i argent. Us deixo les que va fer amb La razón, Europapress, i la més interessant i llarga, amb la revista Que leer.



Per als més agosarats, i pels que entenguin el francès, us deixo un vídeo promocional de la novel·la que va gravar la Kenizé Mourad

Com a curiositat us deixo una llista de pel·lícules. L'Índia colonial va ser una de les fonts d'inspiració del cinema d'aventures clàssic de Hollywood. Moltes pel·lícules estaven ambientades a l'Índia, i més d'una va reflectir-hi el motí dels cipais, entre elles El capitán King o Rifles de Bengala. Podeu consultar la llista a aquesta pàgina web de cinèfils Quintadimension

I com sempre, podeu consultar la guia de lectura que hem fet de la novel·la