Hotel Indira de Melcior Comes Cladera

Data de la tertúlia, dimarts 13 de gener

     Aquesta obra és la història d’en Nicolau Comagran Serch, més conegut com el poeta Nic Serch, un jove que retorna a Mallorca després d’una fallida carrera literària. A Mallorca, comenta a treballar pel seu tiet a l’Hotel Indira, un establiment un pèl decadent, que pertany a la seva família des del temps del seu avi. Aquest canvi de vida el precipitarà en un nou món, presidit pels vells fantasmes i per la fascinació envers la família de qui resultarà ser el seu rival en l’amor i en l’èxit.

La novel·la és sobretot una història d’amor foll i descobriment entre en Nico i la Natàlia, una relació marcada pel passat, pel secret, per la insatisfacció, la fatalitat i les mentides. Hotel Indira és una novel·la sobre la difícil acceptació d’un mateix, sobre la corrupció i el dolor de la pèrdua, sobre la necessitat de consol, sobre la tragèdia de les limitacions a les que estem abocats i sobre les ingovernables penes de la vida.  

“Timbes, sexe, mentides, drogues. Una mica de tota la baixesa i instint que duem a dintre és el que trobem a Hotel Indira, i lluny de ser una història lúgubre, fosca i depriment, està narrada d’una manera que llisca i atrau el lector. Plena de referencialitats literàries (recordem que el Nicolau és escriptor) s’hi toca material sensible, però l’obra que ha escrit Melcior Comes (Sa Pobla, 1980) està ben escrita i construïda. Sembla dir poc, però és dir molt. És intentar conèixer-se a un mateix, però també fer-ho, en certa mesura, amb els altres. I això, segurament, és la base de tot” Albert Ventura.

   

       Melcior Comes Cladera, ha nascut Sa Pobla, Mallorca, l’any 1980.  És llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura. Autor de novel·les, va rebre el Premi Ciutat d’Elx amb L’aire i el món l’any 2003; Premi Documenta amb L’estupor que us espera, l’any 2004; amb El llibre dels plaers immensos el Premi Ciutat de Palma, l’any 2006, i amb la novel·la La batalla de Walter Stamm el Premi Josep Pla, l’any 2008. Amb la seva sisena novel·la, Hotel Indira, guanya el Premi Sant Joan, el seu cinquè premi en sis novel·les, aquest cop el 34è premi BBVA Sant Joan de novel·la, un dels més ben dotats de les lletres catalanes. Assegura l’autor que des de la publicació de la seva última novel·la, Viatge al centre de la terra, l’any 2010 (l’única que fins ara no ha obtingut un guardó) li ha passat com al protagonista de la seva obra: li rondava un llibre al cap però que no quallava, frustració que va arribar a fer-li replantejar l’ofici.

Ha publicat, conjuntament amb altres joves autors, el llibre de pensament Qui no mereix una pallissa!. Ha traduït obres d’Honoré de Balzac i Victor Hugo.

Treballa com professor d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Col·labora a El Punt/Avui, a elsingulat.cat i a Catalunya Ràdio.

Va ser comissari de l’exposició “Barcelona, València, Palma”, en el CCBB, l’any 2010.

Finalment, us oferim la guia de lectura feta per la biblioteca.

Els altres catalans de Francesc Candel

Data de la tertúlia, dilluns 15 de desembre

            El concepte "los otros catalanes"es menciona per primer cop a un article que Candel va publicar a la revista La Jirafa l’any 1954. Entre aquest any i 1964 l’autor publica una sèrie d’articles a la revistaDestino on retrata la Barcelona de l'època, en especial els barris i zones on vivien les persones que havien arribat de fora de Catalunya amb l’esperança de trobar una vida millor. El llibre Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans 1958-1964 és un recull d’aquests articles publicats mentre gestava Els altres catalans, títol del llibre que el donaria a conèixer.
        L’any 1964 es publica Els altres catalans gràcies a un encàrrec de Max Cahner i Ramon Bastardas, propietaris d’Edicions 62. El mateix Francesc Candel, que era un més dels immigrants que van arribar a Catalunya en ple període d’expansió de la postguerra, tracta en aquest assaig el fenomen de la immigració a Catalunya durant el període dels anys trenta i seixanta del segle passat. Basant-se en les seves pròpies vivències personals, converses amb amics i coneguts i recollint les seves vivències, l’autor repassa la història de la immigració, les dificultats amb les quals es trobaven els immigrants, un cop arribats a Catalunya, i els efectes de la seva integració o no integració a la societat catalana del temps. L’única solució donada per l’autor és la integració, exigida com a un esforç comú per les dues bandes participants en el procés, deixant de banda prejudicis, tòpics, lloc d’origen o la llengua parlada.
             Deu anys més tard, el 1973, Curial va publicar una continuació d’aquest llibre titulada “Encara més sobre els catalans”, on Candel fa un recull de les reaccions suscitades per la publicació del llibre i, fins i tot, de la censura i les crítiques rebudes. Des de la seva publicació el març de 1964, Els altres catalans, no s’ha pogut llegir tal com l’havia escrit l’autor. El sedàs de la censura va obligar a suprimir i modificar nombrosos passatges. Testimoni directe de la gent, dels ambients i dels problemes de la Catalunya suburbial, l’assaig de Candel afrontava de manera crua i valenta la qüestió de la immigració, un assumpte complex i recurrent que encara avui té un  fort impacte social.

             Francisco Candel Tortajada va néixer el 31 de maig del 1925 a Casas Altas, (Racó d'Ademús), al País Valencià. Al cap de dos anys, quan Candel era un nen, es trasllada a Barcelona. La seva família s’instal·la primer a les barraques de Montjuïc i, posteriorment, al carrer d’Ulldecona de les Cases Barates de Can Tunis.

                La seva obra com a autor literari i periodístic va ser prolífica amb més de cinquanta llibres, novel·les, contes i assaigs, alguns d'ells en doble versió català i castellà, i un munt d'articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots els diaris de Barcelona i a desenes de revistes i publicacions.

    El reconeixement li arriba l’any 1957, amb la gona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre inspirada en el temps on va viure a les cases barates de Can Tunis. L'escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, li va fer dissimular en les obres futures els noms de barris i carrers. Sempre diu que no és un escriptor en català, però que se sent molt català. No és un català de naixement, sinó de sentiments.

           Francesc Candel destaca per la seva contribució a la configuració de l'ideari col·lectiu sobre la immigració. Va focalitzar els seus esforços i energies a reivindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones immigrades a la societat i cultura catalanes, denunciant el problema de l'habitatge (barraquisme, rellogats, monoblocs) on vivien els immigrants. Candel  va intentar allunyar-se de posicions extremes intentant assimilar les dues societats que semblaven viure l'una d'esquena a l'altra.

             A més de la seva trajectòria literària cal destacar la seva faceta política. Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC, i es va fer càrrec de la regidoria de Cultura. 

           L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi; el 1997, el Premi d'assaig Fundació Ramon Trias Fargas  i el Premi Comunicació i Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona; el 2000, el Premi d'Honor de la Ciutat de l'Hospitalet; el 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya  i, el 2004, la Medalla d'Honor de Barcelona.

           Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 després d'una llarga malaltia.

           Finalment, us oferim la guia de lectura feta per la biblioteca.